Google ha publicat per fi la seva guia oficial sobre com optimitzar webs per a AI Overviews i AI Mode. Com a spoiler, així, en segona línia: el SEO tradicional segueix viu, i la meitat de les tàctiques que circulen com GEO (Generative Engine Optimization) o AEO (Answer Engine Optimization), pràctiques exclusives per a la IA, no tenen tanta importància com ens han fet pensar.

Com funciona la IA generativa (per a dummies)?

Les funcions d'IA generativa de Google es recolzen al cercador de tota la vida. No hi ha un Search paral·lel ni un algorisme secret per a IA: és el mateix Search, amb una capa generativa a sobre que decideix quins continguts resumir i citar.

Tècnicament, això es recolza en dos mecanismes. El primer és el RAG ​​(retrieval-augmented generation), que utilitza l'índex clàssic de Google per recuperar pàgines rellevants i “fonamentar” la resposta. El segon és el query fan-out, tècnica mitjançant la qual la IA descompon una consulta en diverses preguntes relacionades i cerca continguts per a cadascuna.

Un exemple: algú busca “què CRM escollir per a una agència petita”. En lloc de quedar-se amb la literarietat d'aquesta frase, la IA llança en paral·lel consultes com a “CRM més usats per agències de màrqueting”, “preus de HubSpot vs Pipedrive vs Zoho”, “opinions de CRM per a equips de menys de 10 persones” o “integracions de CRM amb eines de facturació”. Després barreja resultats de totes aquestes cerques per construir una resposta única.

És a dir, la teva web pot acabar citada no només per la consulta principal, sinó per qualsevol de les preguntes que Google decideixi llençar pel seu compte.

Conclusió pràctica: si posiciones bé, ets candidat a aparèixer a les respostes amb IA. Si no, no.

El que és avorrit és el que funciona

Google reordena les prioritats clàssiques, però, en realitat, continuen sent les mateixes:

• Contingut amb punt de vista propi: Google distingeix entre contingut commodity (els típics “7 consells per a…”) i contingut experiencial. El que destaca a la IA és aquest darrer: una ressenya en primera persona, un cas de client, una dada pròpia, etc. Això aporta una cosa que la IA no pot generar per si sola.
• Estructura clara i llegible: paràgrafs, encapçalats, jerarquia visual. Com sempre. Per a humans primer, per a màquines després. Si una persona pot escanejar la teva pàgina i entendre-la, la IA, evidentment, també.
• Bona base tècnica: indexabilitat, rastreig, Core Web Vitals, JavaScript ben servit. La pàgina ha de ser rastrejable, tant per a humans com per a la IA. Si no, no existeix.
• Imatges i vídeos de qualitat: les respostes amb IA mostren multimèdia, no només enllaços de text. Cuidar imatge i vídeo obre vies addicionals de visibilitat.
• Fitxa d'empresa i dades de producte: Google Business Profile i Merchant Center alimenten les respostes locals i de comerç electrònic. Si en el teu cas, vens o atens presencialment, això té una rellevància especial.

El que no cal segons Google

Aquí Google es mulla més del que és habitual i desmunta diversos rumors. Aquestes són algunes de les pràctiques que pots ignorar (o dedicar-hi menys temps i esforç):

• Fitxers llms.txt i “markup especial” per a IA: l'llms.txt és una proposta no oficial que consisteix a col·locar a l'arrel del domini un arxiu de text amb un resum estructurat del lloc pensat expressament perquè els models de llenguatge ho digereixin (què ets, quines pàgines són importants, enllaços a versions a Markd. En la mateixa línia, han aparegut propostes de “markup per a IA”, etiquetes o atributs HTML específics que suposadament ajudarien els models a entendre millor el contingut. Doncs resulta que Google no tracta de manera especial llms.txt ni cap markup especial per a IA, així que crear-los no et dóna visibilitat extra a les seves respostes.
• “Chunking” del contingut: no cal trossejar els textos en peces mínimes pensant com ho digerirà una IA. Google ja entén diversos temes dins una mateixa pàgina i mostra el fragment rellevant.
• Reescriure tot per sonar “amigable a la IA”: els models entenen sinònims, context i matisos. No cal repetir variacions de long tail ni parlar “en plantilla”. Enfoca't a escriure per a persones i la IA t'entendrà.
• Caçar “mencions” artificials per la xarxa: sembrar la teva marca a fòrums, comentaris o blocs de baixa qualitat no funciona. El spam segueix sent spam, ho detecti una IA o no.
• Obsessionar-se amb dades estructurades: les dades estructurades són trossos de codi (normalment en format JSON-LD) que s'afegeixen a una pàgina per descriure a Google quin tipus de contingut és: un producte, una recepta, un esdeveniment, una FAQ, una ressenya, etc. El vocabulari que es fa servir és schema.org, un estàndard compartit pels grans cercadors. Sobre això, Google diu: segueixen sent útils per obtenir resultats enriquits, però no són un requisit per aparèixer a les respostes amb IA.

L'única cosa realment nova: els agents d'IA

Arribem a la part més nova de la guia; comencen a aparèixer agents (assistents autònoms que reserven, comparen o compren per l'usuari) que accedeixen a les webs com ho faria una persona: veuen la pàgina, llegeixen el DOM (Document Object Model) i interpreten l'arbre d'accessibilitat. Això canvia tres coses en com pensem una web:

• L'HTML semàntic ben fet és un avantatge: fer servir les etiquetes correctes (botons, formularis amb els seus labels, encapçalats jeràrquics, llistes que siguin llistes…) permet a un agent entendre què és cada element i què hi pot fer. Quan un assistent hagi d'afegir a la cistella o emplenar el formulari a la teva web pel seu compte, l'HTML semàntic marca la diferència entre que ho aconsegueixi o s'embussi.
• Accessibilitat i SEO convergint una vegada més: el que ajuda un lector de pantalla a interpretar la teva web (textos alternatius en imatges, contrast suficient, navegació per teclat, jerarquia clara…) és justament el que necessita un agent per operar la pàgina.
• Protocols emergents com UCP: l'Universal Commerce Protocol és una proposta oberta per estandarditzar com els agents d'IA interactuen amb botigues en línia: consultar catàleg, comparar preus, afegir a la cistella o iniciar una compra de forma estructurada, sense haver de “llegir” la web pàgina a pàgina. Si vens en línia, val la pena vigilar com evoluciona, perquè els e-commerce que ho adoptin abans seran els que els agents trobin i usin primer.

A Blackpool ho veiem així

La guia no ens ha agafat per sorpresa. En els darrers mesos hem vist, juntament amb diversos clients, caigudes de trànsit orgànic que no s'explicaven només amb un update d'algorisme: visites que abans arribaven a articles de bloc o pàgines informatives es quedaven atrapades als resums d'AI Overviews, sense clic.

Això ens va obligar a repensar els KPI: quines mètriques seguien tenint sentit quan una part del trànsit desapareix de l'informe però la marca sí que apareix en la resposta, quin tipus de contingut segueix justificant una visita i quins funcionen millor com a resposta que com a destinació.

Intuíem que el camí anava per aquí, i la guia de Google ve a confirmar-ho: contingut amb punt de vista propi, base tècnica seriosa, marca amb presència i una web preparada també per a agents.

Toca allò de sempre i el més interessant alhora: continuar aplicant el que Google ens diu, mesurar què passa de veritat en cada projecte, conversar amb cada client sobre què funciona i què no, i continuar avançant.