Bárbara Ayuso, Nuria Pastor, Natalia de Jesús, Ana Fernández, Sandra Gómez, Silvia Benaiges, Esther Agustench, Rosa Megía, Sònia Rodríguez i Natyra Zhjeqi.

Cadascuna d’aquestes dones ens inspira per la seva manera de treballar i de veure la vida. Hem conversat amb elles sobre feminisme: 4 preguntes i 10 visions complementàries.

Bárbara Ayuso, Jot Down: “No hem d’anar gaire lluny per trobar enormes referents”

Foto: Jorge Quiñoa

A què et dediques?

Periodista… a desgrat, afegiria. Entrevisto, escric i intento no defallir.

Creus que hi ha les mateixes oportunitats per dones i homes en el teu sector?

No, crec que, com en tots els sectors, encara persisteixen les desigualtats, cadascuna amb les seves particularitats. En el cas del periodisme, crec que no és tant una qüestió de bretxa salarial, com de “prestigi”, per dir-ho així. M’explico, a grans trets: en la meva opinió, en general, les periodistes encara han de fer el doble de mèrits per adquirir prestigi, han de demostrar el doble per tenir el mateix crèdit. S’ha avançat molt, però en el periodisme, com en la societat, encara s’arrosseguen velles inèrcies (que els temes polítics els portin homes i els socials, dones, per exemple) i problemàtiques més específiques (l’odi que reben per la seva exposició pública és major, i més insidiós) que provoquen que el desgast sigui més gran per nosaltres.

Quina evolució has vist pel que fa a la igualtat de gènere i què esperes dels pròxims anys?

Em seria impossible citar totes les coses en les quals s’ha avançat en les últimes dècades, tant socialment com en la meva professió. Diré, simplement, que coses que vaig viure quan vaig començar avui dia serien impensables. Espero i desitjo que més d’hora que tard resulti tan ridícul puntualitzar que s’és feminista, com avui ho seria explicitar que s’és antiracista o antiesclavista. En matèria de futur, em cenyiria a l’arxiconegut ensenyament d’Atwood: els avenços no són irreversibles, i no podem confiar en el fet que “això aquí no pot passar”, perquè en determinades circumstàncies pot passar qualsevol cosa a qualsevol lloc. La nostra tasca és fer tot el possible per poder dir: “Per sort, no tenies raó”.

Ens recomanes un perfil femení que t’hagi inspirat?

Si parlem de referents “eterns”, em perdo: no sabria si escollir Dorothy Parker, Ursula K. Le Guin, la princesa Leia, Shirley Jackson o Carmen Martín Gaite. Però si parlem de gent que conservi les seves constants vitals, citaré Mary Karr, Dolly Parton o Leila Guerriero… No, més important: periodistes, escriptores i amigues: Aloma Rodríguez, Lara Hermoso i Bibiana Candia. No hem d’anar gaire lluny per tenir enormes referents.

Nuria Pastor, humanITcare: “Has de demostrar el doble”

A què et dediques?

Soc consellera delegada a humanITcare, lidero una empresa de telemedicina que proporciona un seguiment de la salut en remot.

Creus que hi ha les mateixes oportunitats per dones i homes en el teu sector?

Has de demostrar el doble. En el sector STEM, només el 29% dels treballadors d’aquesta àrea són dones. S’ha d’intentar fomentar des de l’educació la diversitat en aquest sector.

Quina evolució has vist pel que fa a la igualtat de gènere i què esperes dels pròxims anys?

Cada vegada hi ha més mesures positives que exigeixen els mateixos drets (no privilegis) als homes, com, per exemple, la baixa per paternitat. Tot i això, encara hi ha molt camí per fer perquè les dones estiguin en posicions de decisió.

Ens recomanes un perfil femení que t’hagi inspirat?

Sí, a mi m’inspira cada dia Guayente Sanmartín, directora mundial d’HP llarg format i mentora d'humanITcare. És una persona brillant, apassionada i amb moltes ganes de millorar la vida de les persones amb la tecnologia.

Natalia de Jesús, Houston Party Music: “El nombre de dones a la indústria musical segueix sent minoritari”

A què et dediques?

Treballo a la indústria de la música, especialment em dedico a la comunicació i la producció de concerts, i recentment he enjegat el projecte #EllesMusic.

Creus que hi ha les mateixes oportunitats per dones i homes en el teu sector?

No, ja que el nombre de dones a la indústria musical segueix sent minoritari, però s’està lluitant per un canvi i s’està començant a obrir consciència, com fa l’Associació MIM (Mujeres de la Industria de la Música), que ha publicat un informe en el qual denuncia, entre altres coses, l’abismal diferència salarial entre homes i dones del sector musical.

Quina evolució has vist pel que fa a la igualtat de gènere i què esperes dels pròxims anys?

En els últims anys, he vist més paritat d’artistes en els cartells de concerts i a les llistes. De cara al futur, espero trobar-me amb més dones en càrrecs directius o amb possibilitat d’alçar la veu, i que s’emetin més programes i seccions feministes en els mitjans de comunicació. És important elaborar informes per conèixer la situació del sector i així poder seguir avançant.

Ens recomanes un perfil femení que t’hagi inspirat?

Com no podia ser d’una altra manera, citaré referents musicals. Un d’ells és Nina Simone, que representa l’afany de superació en una època on ser dona i negra era un impediment important per triomfar.

I una altra, més desconeguda, Delia Derbyshire. Una de les pioneres de la música electrònica a la qual, encara avui, es continua sense reconèixer-li el mèrit tot i tractar-se d’un àmbit que, des dels seus orígens, sempre s’ha mostrat, almenys de forma aparent, més obert i democràtic.

Però tampoc fa falta que ens n'anem tan lluny, actualment és molt destacable, no només l’ampli nombre de propostes musicals que parlen de l’empoderament de la dona, sinó l’enorme qualitat de moltes d’elles.

Ana Fernández, Barna Consulting Group: “Hem vist que la conciliació, el teletreball i les noves maneres de dirigir són possibles”

A què et dediques?

Em dedico a la consultoria i fa 20 anys que treballo en el sector. He anat pujant tots els nivells fins, en l'actualitat, ser sòcia directiva de Barna Consulting Group.

Creus que hi ha les mateixes oportunitats per dones i homes en el teu sector?

He de dir que encara ara és bastant difícil veure dones sòcies d’empreses grans de consultoria, però cada vegada n’hi ha més. La tendència és general en tots els sectors.

Crec que aquests mesos de pandèmia han suposat una gran revolució en la manera de treballar i dirigir, el que ajudarà moltíssim al fet que les dones puguin assumir més llocs de gran responsabilitat, perquè hem vist que la conciliació, el teletreball i les noves maneres de dirigir són possibles.

Quina evolució has vist pel que fa a la igualtat de gènere i què esperes dels pròxims anys?

L’evolució de la igualtat és molt lenta. Crec recordar que l’any passat estàvem en un 12% de dones que assumien llocs directius a les grans organitzacions. Això implica que només 1 de cada 10 dones ocupen posicions en comitès de direcció.

Històricament, els rols han sigut molt rígids i la dona s’havia d’ocupar únicament de la vida familiar. Afortunadament, des de fa uns anys s’està reivindicant el rol que també ocupa l’home en l’atenció i la cura de la família, tant dels fills com dels majors. Espero que puguem veure una simbiosi de rols, preocupats per aspectes tan vitals per la societat com ajudar-nos els uns als altres, i que el món empresarial creixi per uns mateixos objectius.

Ens recomanes un perfil femení que t’hagi inspirat?

A banda dels grans clàssics que m’inspiren, com Madame Curie, Estée Lauder, Coco Chanel o C. J. Walker, estan les dones directives dels sectors més avançats i innovadors, les noves startups tecnològiques, que es troben a la cresta de l’onada de la innovació. A Espanya, tenim a Fuencisla Clemares a Google, a Irene Cano a Facebook, a Pilar Gómez a Microsoft, a Helena Herrero a HP o a la gran Marta Martínez a IBM.

En aquesta pandèmia també m’han inspirat molt les mares i àvies que han sentit una especial reivindicació del seu paper a la vida familiar, cuidant molt dels fills, amb la il·lusió de tornar-se a veure. Per mi, el 8 de març del 2021 és també un homenatge especial a aquesta actitud, a aquesta energia, a aquest missatge igualitari.

Sandra Gómez, Projeccions: “Estem vivint una transició entre com ens van educar i com estem educant les noves generacions”

A què et dediques?

Treballo com a directora executiva creativa en una agència de comunicació de Barcelona dedicada a la comunicació i el màrqueting pel sector industrial.

Creus que hi ha les mateixes oportunitats per dones i homes en el teu sector?

Tot i que la situació ha millorat molt respecte a anys enrere, crec que segueix existint una diferència entre ambdós sexes. D’una banda, puc dir que dins del món de l’agència potser les dones tenim una mica més de presència que abans, però en el sector industrial, al qual em dedico, hi ha una gran diferència tant a nivell pràctic diari com a nivell de càrrecs importants i els seus respectius sous.

Quina evolució has vist pel que fa a la igualtat de gènere i què esperes dels pròxims anys?

Crec que estem fent petites passes per tal que la igualtat sigui cada vegada major, tot i que encara estem lluny d’aconseguir-ho. Des del meu punt de vista, a la nostra generació estem vivint una transició entre com ens van educar i com estem començant a educar les noves generacions. El gran canvi apareixerà quan aquestes noves generacions, que creixen amb una educació més igualitària, puguin respondre les mateixes preguntes en uns anys.

Ens recomanes un perfil femení que t’hagi inspirat?

La veritat és que no puc definir un clar perfil que m’hagi inspirat completament. De totes maneres, dins de les dones del sector que em semblen interessants i amb una trajectòria destacable, puc citar Verónica Fuerte, fundadora de Hey Studio.

Silvia Benaiges, Oxfam Intermon: “Cada vegada més dones arribem a ser directores generals”

A què et dediques?

Soc la directora de Public Engagement d’Oxfam Intermon. Public Engagement és el departament de comunicació, màrqueting, fundraising i comerç just d’Oxfam Intermon.

Creus que hi ha les mateixes oportunitats per dones i homes en el teu sector?

Crec que sí, que en el sector de la cooperació sí que es van igualant les oportunitats entre homes i dones. De fet, hi ha vàries d’elles que estan dirigides per dones. Nosaltres mateixos, a l’equip de direcció d’Oxfam Intermon, som 5 dones i només 1 home. Som majoria dones, tant a l’equip directiu com en els comandaments intermedis i a gran part de la plantilla.

Quina evolució has vist pel que fa a la igualtat de gènere i què esperes dels pròxims anys?

En temes d’igualtat de gènere hem anat millorant, però hi ha sectors que estan més avançats que d’altres. És veritat que en molts graus universitaris hi ha una majoria de dones, però a mesura que vas pujant a la piràmide i, sobretot, quan vas evolucionant professionalment, hi ha una gran diferència entre els homes i les dones que accedeixen a posicions de direcció, perquè coincideix amb els anys de la maternitat.

També és veritat que això de mica en mica està canviant, i que cada vegada més dones arribem a ser directores generals o membres del consell de direcció. Estic convençuda que la generació que ara és jove, la que està sortint de la universitat, tindrà més oportunitats. Per tant, s’ha caminat molt, però encara ara hi ha camí per recórrer, especialment en la direcció, en els comandaments intermedis i en la igualtat de sous. Encara hi ha dones i homes amb el mateix càrrec però amb sous diferents.

Ens recomanes un perfil femení que t’hagi inspirat?

A mi hi ha un perfil femení que m’ha inspirat molt des de sempre, i és Mercè Sala. Quan jo treballava a la Politècnica, ella era la presidenta de la Fundació Factor Humà, i sempre és una persona a la qual he admirat molt.

Esther Agustench, NOMON DESIGN: “Espero que en un futur ja no calgui parlar sobre això”

A què et dediques?

Acompanyo les empreses a créixer a través del disseny. Soc la directora creativa de l’agència de branding NOMON DESIGN.

Creus que hi ha les mateixes oportunitats per dones i homes en el teu sector?

Crec que les oportunitats sí que són les mateixes, però una altra cosa és que l’entorn i la situació personal de cadascú et permeti agafar-les o puguis aconseguir la mateixa rellevància.

Quina evolució has vist pel que fa a la igualtat de gènere i què esperes dels pròxims anys?

Crec que encara es pot millorar molt més. Espero que en un futur ja no calgui parlar sobre això i no haver de plantejar-nos si hi ha un dia de la dona o no.

Ens recomanes un perfil femení que t’hagi inspirat?

No tinc cap referent concret… Però ara em ve al cap que l’estiu passat vaig llegir La meva història, de Michell Obama, i crec que estaria bé canviar el tòpic i dir també que “rere una gran dona hi ha un gran home”.

Rosa Megía, Nae: “Hem de treballar en l’educació dels més petits perquè aquesta igualtat sigui natural”

A què et dediques?

Lidero la línia de servei d’Operacions dins de la consultora Nae, soc la responsable de l’estratègia de la línia i del desenvolupament de negoci.

Creus que hi ha les mateixes oportunitats per dones i homes en el teu sector?

Si parlo de la meva experiència personal, he de dir que no he trobat a faltar oportunitats a les quals no hagi pogut optar per ser dona fins ara, però en general crec que, igual que en altres sectors, hi ha un menor nombre de dones que ocupen posicions de rellevància o en consells d’administració, per exemple.

Quina evolució has vist pel que fa a la igualtat de gènere i què esperes dels pròxims anys?

Seria ideal no haver de reivindicar la igualtat de gènere en cap àmbit, inclòs el professional. Crec que s’ha anat avançant, però òbviament això no és suficient. Hem de treballar en l’educació dels més petits per tal que aquesta igualtat sigui natural, des de la infància, i encara hi ha molta feina a fer per cadascú de nosaltres. Hem de normalitzar la compartició de responsabilitats en l’àmbit familiar perquè es deixi de veure com una cosa lligada majoritàriament a la dona. Aquest pas ens obrirà més oportunitats laborals a les dones en tots els nivells, que de manera natural podran ocupar aquestes posicions.

Ens recomanes un perfil femení que t’hagi inspirat?

Per mi, és un referent qualsevol dona que tingui el valor de lluitar pels seus drets, especialment les que estan o han estat en posicions més vulnerables, on aquesta reivindicació és encara més complexa. Dit això, si es tracta d'anomenar personatges coneguts, penso en dones com Emilia Pardo Bazán o, per exemple, Clara Campoamor, que va lluitar perquè les dones poguéssim exercir el vot a Espanya, cosa que vam aconseguir per primera vegada fa menys de 100 anys.

Sònia Rodríguez, Ayesa: “Al meu entorn professional gairebé ni arribem a un terç de dones, pel camí n’han quedat moltes”

A què et dediques?

Soc arquitecta i treballo en una enginyeria, on ens dediquem a dissenyar infraestructures i obra civil (estacions i línies de ferrocarril o metro, plantes de tractament d’aigües, etc.). Jo, concretament, estic especialitzada en BIM, una metodologia de treball col·laborativa per a la creació i gestió de projectes de construcció.

Creus que hi ha les mateixes oportunitats per dones i homes en el teu sector?

No. Durant la carrera sí que hi havia majoria de dones, però en el meu entorn professional veus que gairebé ni arribem a un terç de dones, i això significa que pel camí n’han quedat moltes. Personalment, en la meva carrera professional només he tingut una cap intermèdia, i la resta tot homes, en les diferents enginyeries, consultores i despatxos on he treballat.

Quina evolució has vist pel que fa a la igualtat de gènere i què esperes dels pròxims anys?

Ajudaria molt, per exemple, que no se’ns consideri les úniques responsables de la família, perquè encara existeix la cultura empresarial que assumeix que seràs tu qui cuidi nens i grans. Crec que s’ha avançat molt i, com a societat, la nostra generació ja és igualitària a les llars. A més, en el dia a dia a la feina existeix molt bona germanor i m’he sentit ben valorada pels meus superiors, però a vegades aquest canvi no es trasllada a la maquinària corporativa. Per això són importants els canvis normatius (com igualar la baixa de paternitat) o el teletreball (i poder repartir les tasques).

Espero que aviat es faci un clic en el xip empresarial, com ja ha fet la societat: la veritable igualtat arribarà el dia en què una persona de recursos humans, davant d’un candidat-home de certa franja d’edat i la possibilitat que sigui pare en un futur pròxim, tingui els mateixos dubtes que afrontem les dones.

Ens recomanes un perfil femení que t’hagi inspirat?

No puc dir que tingui referents inspiracionals, no soc molt partícip d’aquestes coses. Crec que en major o menor grau totes intentem lluitar i fer-ho el millor possible.

Natyra Zhjeqi, consultora: “El reconeixement de la feina no remunerada que realitzen les dones ha de ser redistribuït i compensat de manera equitativa”

A què et dediques?

Soc consultora de desenvolupament internacional i social, i de drets humans.

Creus que hi ha les mateixes oportunitats per dones i homes en el teu sector?

La veritat és que canvia d’un país a un altre i d’un continent a un altre. Mentre que en els països desenvolupats les oportunitats en aquest sector són una mica més igualitàries, no passa el mateix en els països menys desenvolupats.

Tot i això, més enllà de les oportunitats que pugui haver-hi per la dona, hi ha alguns factors que dificulten el desenvolupament integral de la seva carrera en el sector humanitari, com el fet d’estar exposades a situacions i llocs precaris (fet que implica el doble de risc per a les dones que per als homes), o el fet de viatjar constantment; és a dir, el desafiament dels rols estereotipats de les constel·lacions familiars i de la divisió de tasques.

Quina evolució has vist pel que fa a la igualtat de gènere i què esperes dels pròxims anys?

Hi ha hagut una evolució important en termes de major visibilitat pel que fa als drets de les dones en el discurs públic dominant, el que ha comportat transformacions i polítiques positives que han aplanat el camí per realitzar alguns dels canvis tan necessaris i desitjats.

Espero una disminució de la violència contra les dones en el futur; una major participació de les dones en tots els àmbits de la vida, i el reconeixement de la feina no remunerada que realitzen les dones a escala mundial i que ha de ser redistribuït de manera més equitativa.

Ens recomanes un perfil femení que t’hagi inspirat?

La meva mare. El seu esperit fort, el seu sentit de la justícia i les seves accions concretes per desafiar les pesades estructures patriarcals, amb les que lamentablement ha hagut de batallar, m’han inculcat aquests mateixos valors.

Una altra persona que m’agradaria mencionar és Delina Fico, que ha sigut una de les pioneres dels drets humans i, especialment, dels drets de les dones a Albània i a Kosovo. Delina va ser la meva mentora i és una amiga que segueix inspirant-me amb la seva incansable feina i la seva lluita per la igualtat.