Una de les línies de treball de Blackpool és la gestió de la marca personal en l'àmbit directiu.

Aquest concepte no ha de referir-se únicament als professionals autònoms que es venen a ells mateixos com si fossin una marca, sinó a qualsevol persona que vulgui gestionar la seva reputació a internet. És a dir, la identitat digital: qui ets a internet.

Una persona, en el dia a dia, de manera presencial, cuida la seva imatge, les seves accions i les seves paraules en la seva relació amb els altres. La manera en què actuem ens defineix com a persones i/o professionals.

La marca personal digital consisteix en traslladar el que som i el que fem a internet, perquè és una extensió de la nostra vida i de la nostra feina, inclús amb més abast que en persona.

És cert que al traslladar aquesta imatge escollim el millor de nosaltres mateixos però no podem construir una marca que no es correspongui amb la realitat, perquè no seria honest, i jugaria en contra nostre.

Per què en l'àmbit professional?

És molt probable que tu mateix/a, lector/a, hagis buscat a algun company, cap, client o proveïdor a internet. El motiu és conèixer més a aquesta persona amb qui treballes, a la que vols contractar o amb la que t'uniràs en un negoci. Per això mateix, la marca personal digital és fonamental per reforçar les relacions professionals.

Aquesta seria la necessitat principal, i després hi ha tres casos que són els que més ens trobaríem:

1. La persona desconeix l'ús de les eines digitals

Molts directius que s'han guanyat una gran reputació al llarg dels anys, es troben amb la barrera digital, en alguns casos per l'edat, i desconeixen com actuar a internet o no se senten còmodes. Són professionals de prestigi que veuen com a escala digital no tenen el mateix pes. Es dóna la contradicció que com els grans directius, en general, solen ser majors, la fractura digital és major i la reputació a internet, menor.

2. No té temps per a gestionar la seva marca a internet

Aquest és el cas més habitual. La gestió de la identitat digital requereix temps. S'ha d'escriure, publicar, compartir, comentar... I el dia a dia de molts professionals és tan intens que no tenen temps per fer-ho ells mateixos.

3. Necessita un impuls extra per a la venda

Aquest directiu ja coneix les eines i l'entorn, però necessita una presència major. Una part important del seu negoci és digital i necessita més abast per distingir-se de la competència i comunicar amb èxit a internet.

En qualsevol d'aquests casos, el directiu, a més a més de treballar la seva marca personal serà ambaixador de la marca de la seva empresa, en els encerts, però també en els errors, perquè la responsabilitat és alta.

Pel procés comercial és molt important. Ho explica Laia Morales, sòcia directora de Barna Consulting Group i experta en vendes i marketing:

"Avui en dia disposar d'una bona marca personal ja no és una opció. Els clients, proveïdors, recuruiters, companys... tots ens cerquen en alguna ocasió a través de Google. El com et projectes -o et vens- a través dels canals "digitals" té cada cop més importància, ja que cada cop un major nombre d'interlocutors utilitzen amb freqüència aquestes vies per a buscar informació, i fins al 57% dels casos es pren una decisió de compra en funció de la impressió que la identitat digital ha causat. La marca personal digital és, en molts casos, la versió actual de la "primera impressió". Antigament un bon venedor havia de presentar unes targetes de visita impol·lutes i havia d'anar vestit adequadament. Avui no compta només això, sinó que també ha de tenir un perfecte aparador digital. L'habilitat de gestionar la teva privacitat i construir la teva pròpia marca ja és clau per a la gran majoria de perfils professionals".

Com es realitza el suport a la gestió de la marca personal?

1. Briefing i diagnòstic

Quins són els seus objectius de negoci, missatges clau, personalitat, socis, empreses i institucions de les quals forma part, etc.

S'investiga quin és el punt de partida:

• Posicionament en Google.
• Si té web o blog, en quines xarxes socials està i amb quina regularitat publica.
• Escolta activa: què diuen d'ell en xarxes socials, webs, blogs o mitjans?

2. Definició de l'estratègia

Són les accions necessàries per aconseguir els objectius.

Què es va a fer, en quins canals, amb quina freqüència, llenguatge (guia d'estil)... I com es concretarà la col·laboració. Per exemple: gestionarà Twitter i es donarà suport en la resta de xarxes; tan sols es treballarà en Linkedin; es redactaran continguts sobre la base d'idees o documents; o es donarà forma a articles en esborrany.

Cada cas és únic i depèn del volum de treball, l'habilitat o la prioritat del directiu.

3. Gestió

Posada en marxa de les accions. Normalment el suport en gestió es mesura en hores mensuals de dedicació, que poden distribuir-se en diferents accions en funció de les prioritats.

4. Mesura de resultats

Es realitza un seguiment quantitatiu i qualitatiu dels resultats obtinguts (visibilitat, seguidors, leads, sentiment...) i es valora el que s'ha aconseguit, proposant què es pot millorar i quines oportunitats hi ha.

Aquest esquema de treball és molt similar al d'un projecte de suport en comunicació i marketing digital per a una empresa o organització, però en el cas de la marca personal s'han de tenir en compte algunes característiques particulars:

• La reputació digital no és només el que tu publiques, sinó el que els altres diuen de tu.
• Es pot tenir una bona reputació digital sense estar a internet, però no està sota el teu control i en cas de crisi no tindràs un canal per a oferir informació directa i sense intermediaris.
• El suport en la gestió de la marca personal no ha de crear o suplantar una personalitat sinó traslladar-la d'un entorn a un altre.
• Com més es conegui i entengui a la persona, millor.
• Si esperem de les empreses que siguin properes i transparents, de les persones encara més. No s'ha de basar tan sols a vendre el seu producte o servei sinó a connectar amb la comunitat i establir lligams.
• El suport extern en la comunicació s'ha de limitar: recomanem no establir converses en nom de la persona, sinó avisar perquè aquesta doni una resposta.
• En el cas de polítics, on la transparència ha de ser màxima per evitar crisis de comunicació, s'indica que el perfil en xarxes socials el porta l'equip tret que s'indiqui el contrari (normalment amb les inicials com a firma).
• S'ha d'aprofitar el vincle amb institucions per reforçar missatges i aprofitar sinergies a les xarxes.
• El directiu ha de seguir tot el que s'ha publicat perquè, de vegades, encara que no tinguis resposta a un post o tuit, quan et veguin en persona te la poden donar.
• Com més fluida sigui la relació entre el directiu i l'equip (avisar de notícies, esdeveniments, publicacions...), millors resultats s'obtindran.
• Es recomana realitzar una formació sobre tecnologies i usos perquè el directiu pugui publicar quan vulgui i aprofiti les possibilitats dels entorns digitals.
• Bonus: com a consultors és un plaer treballar amb persones amb talent.

Podríem seguir amb més recomanacions i lliçons apreses quan es gestionen perfils personals però la conclusió principal és la importància de planificar l'estratègia com si es tractés d'una empresa, entendre molt bé a la persona i en el millor escenari, contagiar-li la passió per la comunicació a internet.