Quan Barcelona va completar l’any 1992 la seva transformació urbana per acollir els Jocs Olímpics, va sorgir el tòpic que la ciutat havia deixat de donar l'esquena a la mar. El concepte va prosperar i, quan un barceloní ensenyava la ciutat a un visitant, en arribar al final de les Rambles assegurava, molt solemne, que “Barcelona havia deixat de donar l'esquena a la mar”.

La idea, en qualsevol cas, no és exclusiva ni de Barcelona ni d'Espanya. El progrés urbanístic ha reconciliat multitud de ciutats costaneres amb la mar, però també amb els seus ports. S'han derrocat murs i construït passejos marítims per acostar els ciutadans fins als molls, propiciant un redescobriment que ha significat un interès creixent de la ciutadania sobre l'activitat que es realitza en els ports.

A les autoritats portuàries no els quedava un altre camí que adaptar-se a aquesta transformació. L'atenció de la ciutadania exigia una major cobertura de l'actualitat portuària en els mitjans de comunicació, la qual cosa provocava, a la vegada, que aquestes entitats situessin la comunicació com un eix central en la seva política de relació amb el seu territori.

Els ports iniciaven un procés de professionalització en l'àmbit comunicatiu, amb el repte afegit que la seva estratègia ja no només havia d'incloure navilieres, transitaris i altres operadors portuaris. El nou model de comunicació dels ports havia de tenir en compte tota la ciutadania, al conjunt d'un públic no portuari.

En aquest camí, la irrupció de les xarxes socials i de les eines del màrqueting digital han representat una enorme oportunitat per obrir nous canals de comunicació de les autoritats portuàries amb aquesta audiència. Un nou desafiament que la majoria dels ports espanyols han superat amb èxit, com reflecteix el nostre Rànquing de la presència digital dels ports espanyols, que mostra una tendència cap a la generació de contingut més accessible i la creació de nous espais per respondre a les expectatives informatives de la població.

T'agrada el que llegeixes? Subscriu-te a #LogiTrends La nostra newsletter de logística i màrqueting digital

Des del punt de vista dels ports, podem identificar almenys 5 principis fonamentals sobre els quals se sustenta l'estreta relació entre port i ciutat:

• El creixent interès de la societat per les seves activitats.
• El fort impacte mediambiental d'aquestes.
• La seva gran repercussió local com a generador d'ocupació.
• La seva clara vocació de ser un pol d'activitat econòmica per a cada territori.
• Les grans oportunitats i sinergies possibles amb empreses privades locals.

Un dels aspectes més decisius en aquest nou model de comunicació de les autoritats portuàries és l'enorme aportació de les xarxes socials, que s'han convertit en un element clau per a la seva aproximació a la ciutadania, permetent a aquests nous i profans usuaris disposar d'un canal directe amb l'autoritat portuària i aconseguir una informació que fins al moment els resultava possiblement poc accessible.

La inclusió del gran públic en les noves estratègies de màrqueting digital dels ports es percep ja en moltes de les seves accions comunicatives. Així, per exemple, cada vegada amb més freqüència se succeeixen les campanyes per tractar d'acostar els ciutadans a les seves instal·lacions, mitjançant l'organització de proves esportives, exposicions culturals o la programació periòdica de visites escolars, així com la seva participació en iniciatives solidàries i el patrocini de tota mena d'esdeveniments. A continuació, posem tres exemples que no són una altra cosa que la constatació d'aquesta nova realitat.

Una clara aposta per promoure la innovació en els territoris

En el nostre informe, detectem diversos bons exemples en aquest sentit, com el cas del port d'Algesires i la creació d'un Portal d'Innovació per promoure el desenvolupament d'un ecosistema d'innovació i impulsar la competitivitat de l'enclavament amb objectius ben definits:

• Fomentar el feedback amb els usuaris, mitjançant una bústia d'oportunitats perquè puguin aportar suggeriments.
• Generar espais de debat i dedicats a startups; oferint materials de recursos, etc.

El projecte va aconseguir el 2020 el premi ESPO, que concedeix l'organització europea de ports, en reconeixement d’una “reeixida estratègia per atreure innovació i startups locals”.

Accions per acostar el port a la ciutadania

No només ha canviat el llenguatge i el to de les comunicacions, sinó que també s'han generat noves accions per acostar-se a la població. Així, alguns ports han posat a la disposició del públic la possibilitat de realitzar visites a les seves instal·lacions o han creat plans interactius del port. Tot això, procurant que l'experiència sigui la més pròxima possible a la realitat. Per molts usuaris, això permet visualitzar, per primera vegada, unes instal·lacions que fins al moment els eren desconegudes.

Cada vegada més transparents

La legislació ha empès en els últims anys als ports a millorar la seva política de transparència. Per això, han creat portals i seccions específiques en els seus webs per posar a la disposició dels usuaris informació institucional, organitzativa i econòmica, així com la normativa i legislació aplicada.