L’Ana és sòcia de Barna Consulting Group i filòsofa experta en consultoria d'estratègia comercial, recursos humans, gestió d'equip i lideratge. Intenta donar una visió més humanística a la consultoria. Parlem amb ella sobre la comunicació líquida a les empreses, la por dels directius a perdre el control i l'excés de reunions amb el teletreball.

Afirmes que les empreses haurien de transformar-se per ser líquides. A què et refereixes?

Amb la pandèmia s'ha accelerat un procés que ja estava latent. El món vuca [volàtil, incert, complex, ambigu] evoluciona a un món bani [trencadís, ansiós, no lineal, incomprensible], que és una altra “parauleta en anglès” que representa molt bé el que està passant. Ens adonem que aquest món és molt fràgil, que està creant molta ansietat a tots els nivells, sobretot en generacions com la de la gent gran.

És un món que no és lineal. Tu ja no pots preveure estudiar, treballar i després comprar-te un pis… Això s'ha trencat completament. És un món incomprensible.

Un gran sociòleg, Bauman, diu que això que està succeint és líquid, perquè no té forma, s'adapta a cada superfície i es va expandint o reduint. L'empresa ha de donar resposta a aquest món tan bani, tan incomprensible. Com? Sent líquida. L'empresa s'ha d'adaptar a tot el que passa, però molt més ràpid que abans.

Què entenem per comunicació líquida? Com passem d'empresa normal (o sòlida) a empresa líquida?

La comunicació és el més visible que tenim. Et comuniques a casa teva, amb els teus amics… I també en l'organització, que simplement és un nucli més gran, en el qual no ens uneix el vincle afectiu (a vegades pot passar), sinó un vincle professional. Però és el mateix: un grup de persones amb un objectiu que dur a terme. Sense comunicació no hi ha empresa.

Si l'empresa s'adapta, la seva comunicació, que és el reflex d’allò que està passant, de com es mou la gent, ha de ser igualment líquida, és a dir, ha d'adaptar-se, canviar, ser flexible. I aquí és on ve el xoc que estem vivint: no sabem com transformar la nostra comunicació de sempre, que era jeràrquica.

Què està passant?

En la majoria de les empreses veiem que hi ha una direcció general que comunica, i els comandaments intermedis absorbeixen i repliquen. I, com a molt, a vegades, la informació flueix cap amunt.

Però ara jo puc moure'm de qualsevol manera, en qualsevol format i lloc. Què passa amb tot el que estava tan ben programat i dissenyat perquè es comuniqués i arribés a tots els nivells de l'organització? Doncs ara ja no hi ha regles. El que ocorre amb el líquid és que és flexible, immediat, omnicanal, té múltiples formats… Abans, la comunicació seriosa era la presencial; ara la comunicació pot ser un vídeo, un Teams, un Zoom, una reunió presencial, o pot ser una trobada fent un cafè a l'oficina.

De què hauríem de parlar amb els nostres equips i companys de feina?

Com es comuniquen dues persones reflecteix moltíssim com es viu a l'organització. De fet, la paraula conversar vol dir que vas donant voltes al voltant d'alguna cosa i et vas convertint. El que tenim a les organitzacions són converses. L'organització és la suma de les converses. Però quines converses tenim? Ens importen o ens són igual?

Acostumes a dir que hi ha diferents nivells de converses.

Sí. El primer és el mi, que és el personal. Quantes hores passem treballant? I m'és igual el format. Pots estar en híbrid, en presencial, teletreballant… Amb qui parles de tu, del que et passa, de com estàs? Avui una companya em deia que estava esgotada. A qui li ho pots dir? Has de poder mostrar la teva vulnerabilitat, també a l'empresa.

No ho fem?

Gairebé mai. Sembla que hi ha un cert temor al fet que la gent mostri els seus sentiments, i hauria de ser tot el contrari. Si jo em sento lliure de dir que avui estic molt cansada i tu m'escoltes estaré molt millor i el dilluns em sentiré una altra vegada motivada, però si jo dic que estic esgotada i ningú m'escolta ni para esment perquè es percep com una certa feblesa, tornem a quedar-nos en el pla en el qual només tenim converses de negoci. Si jo dirigeixo un grup o una organització haig de crear espais perquè sorgeixin aquestes converses.

Com podem cuidar les relacions entre les persones que integren les empreses? Quin consell ens pots donar?

Normalment, les converses que més treballen les organitzacions són les del pla de negoci, sobre com anem. Totes les reunions que es fan són per veure si estem en l'objectiu o no.

Però no es dona tanta importància a les reunions sobre com està l'equip. Em refereixo a com està l'equip d'acord amb el seu sou, les seves expectatives, les seves perspectives, els seus moments vitals, el seu rol, la seva funció… D'això gairebé mai es parla.

Per què no? Quins obstacles hi ha?

Jo crec que el primer és la por. El rebuig i la pèrdua de poder de la persona que dirigeix una organització, perquè ara el mètode jeràrquic es trenca i ja no estàs a dalt, passes a estar en un cercle. Ja no és el teu lideratge, és el lideratge del projecte. La mateixa manera de treballar fa que jo pugui ser aquí, a Barcelona, tu siguis a casa teva i l'altre a Madrid. Estem en llocs diferents en formats diferents.

Perds aquest lideratge, amb la qual cosa tens por de deixar que aquestes converses surtin, perquè tu ja no les domines, i si surten estàs arriscant-te al fet que hi hagi crítiques cap als teus caps; poden ser constructives, però també destructives. Cal deixar que surtin. També poden ser crítiques a l'organització, al que estic cobrant, al fet que en una altra empresa hi ha millors condicions… Cal crear aquests espais, però el principal obstacle és la por al canvi que poden sentir els caps. Hi ha una creença molt limitant, que és la del “ja no domino”, “ja no tinc el poder”.

Estem parlant en tot moment de la conversa com una cosa molt positiva. No obstant això, pot ser que ens n'anem al costat contrari i que la conversa sigui una cosa negativa?, podem tenir un excés de conversa?

Bé, ens està passant a tots. Qui no diu: “déu meu, no tinc temps de treballar, porto tot el matí femt reunions”? De fet, el fundador de Zoom deia l'altre dia que el seu rècord era 19 Zoom seguits. Li va portar tot el dia! Jo n'he fet quatre seguides d'una hora cadascuna i no tens temps ni per prendre un cafè entre reunió i reunió.

Tornem a l'inici: si la comunicació és líquida, s'expandeix per tot arreu, ocupa tot l'espai. El format de videotrucades és líquid, així que has de crear unes barreres, un camí per on circuli aquest líquid, perquè si deixes que la comunicació s'ampliï aquest líquid s'expandirà i ocuparà tot l'espai disponible, és a dir, tot el teu dia. I pensem, que bé ens comuniquem! Però no, ens estem esgotant.

Moltes vegades t'he sentit dir que les reunions haurien de ser de màxim 1 hora. Per què no les fem encara més curtes si ja està tot dit?

Tornem al tema de la por. Abans una reunió havia de ser llarga, perquè així demostràvem la seva importància. Ara que ja no és necessari reunir la gent en presencial continuem pensant que la reunió ha de ser llarga.

Si tu vols 45 minuts de reunió, convoca per 30 minuts. Obliga't a fer-la més ràpid. I durant el temps que sobra deixa que la gent parli, que tingui converses per preguntar-se com estan. No cal omplir tot l'espai; la comunicació l'has de dirigir, posar-li un camí. Menys temps i més valor. En 30 minuts has de ser capaç de dir el que abans deies en una hora.

I què ocorre amb l'excés de participants?

No convoquis 20 persones si no pots parlar amb les 20. Convoca les persones que realment aportaran i a les quals tu els aportaràs. Diuen que el nombre màgic és el 9. Ara el que passa és que t'envaeixen la teva agenda, et posen les reunions sense preguntar ni avisar, quan com a mínim hauria d'haver-hi 48 o 24 hores d'antelació.

Al final passarem d'una comunicació líquida a una gasosa, en la qual tot és fum…

Exacte. És necessari tenir tantes reunions? Com les fem i quantes en tenim és un altre tema molt interessant a treballar dins de la comunicació líquida. No estem fent-ho bé, perquè és una cosa nova. No estem preparats i hem omplert l'agenda de reunions no planificades.

Pots continuar trucant per telèfon, anar a veure algú al seu despatx… El que està ocorrent ara és que en la mateixa oficina la gent fa reunions per Teams en comptes d'anar a veure la persona. Per què? Perquè estan a la planta de dalt o en l'edifici del costat. Això són fenòmens al·lucinants, que no estem regulant, ho estem deixant anar.

Podríem resumir que la comunicació líquida ha d'aportar valor. En la comunicació, en la conversa.

El que abans fèiem de manera presencial ara ho fem en línia i ens oblidem de la resta de canals, que n'hi ha molts. Quin valor t'aporta convocar aquesta reunió?, què t'emportes? No hi ha res pitjor que sortir d'una reunió dient: “no sé per què m'han convocat, no m’enduc absolutament res”. Tens a un mirant el telèfon, l'altre el mail… i perdem el sentit de comunicació líquida.

Et deixem, a continuació, diferents clips de l'entrevista amb l’Ana: