Quan ens trobem enfront de la tasca de començar a mostrar la nostra empresa o de donar valor al nostre perfil professional en xarxes socials i web, se solen donar dues situacions molt comunes: la primera és que comencem a publicar sense tenir en compte una estratègia; la segona és que vulguem seguir un bon camí per a fer-ho correctament, però que no sapiguem per on començar.

Aquestes dues situacions tenen en comú la falta de planificació dels continguts que volem publicar. És a dir, tenir un full de ruta de quina mena de continguts publicarem, quan ho farem, en quines plataformes i de quina manera ho executarem.

Si no saps per on començar, continua llegint: en aquest article et donarem les claus per a dissenyar el teu propi pla de continguts d'una forma senzilla i àgil.

1. Tenir en compte els objectius és clau per a una bona estratègia de continguts

En primer lloc, hem de tenir clars els objectius de negoci i de comunicació, i és important que estiguin estretament relacionats entre si. De fet, el pla de continguts hauria de ser una extensió del pla de comunicació.

Si no tens aquests documents elaborats, però vols seguir amb el pla de continguts, pots optar per realitzar almenys un DAFO, definir el teu públic objectiu i establir els objectius de xarxes socials i web, així com les accions principals que cal dur a terme. D'aquesta manera, coneixeràs la situació, les necessitats del teu negoci i la millor manera d'enfocar l'estratègia de continguts perquè compleixi amb les necessitats reals de la teva empresa.

DAFO

L’anàlisi DAFO és un mètode d’estudi que serveix per analitzar la situació tant interna com externa d’una empresa. Les sigles DAFO signifiquen: Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats.

Per treure conclusions sobre l’estat actual del nostre negoci hem de definir aquests quatre punts. Les debilitats i les fortaleses ens donaran informació sobre l’estat intern de l’empresa, mentre que les amenaces i les oportunitats ens indicaran com es troba l’estat extern.

La DAFO et donarà una visió molt útil per detectar en què punt es troba la teva empresa i conèixer amb més profunditat a la teva competència i en què situació et trobes respecte a ella.

Per fer-ho més visual, pots generar una gràfica bàsica i omplir-la.

Públic objectiu

Analitzar el teu públic objectiu és un punt essencial per a crear una bona estratègia i establir el teu pla de continguts. Saber quin sector de la població té interès pel teu producte o servei et donarà les claus per decidir quin tipus de continguts has de crear, en quin tipus de formats has d’oferir-lo, en quin moment i en què plataformes.

Has de treballar la segmentació de públics per a conèixer quins grups de població poden estar interessats en el teu producte o servei. Per fer-ho, has de respondre a algunes qüestions demogràfiques i algunes relacionades amb els trets psicològics del teu públic objectiu. Fer aquest exercici et donarà una fotografia molt més clara de les persones a les que has de dirigir-te quan generes el pla de continguts per a xarxes socials i web. A continuació, et deixo algunes de les qüestions que has de resoldre.

Dades demogràfiques del teu públic objectiu:

• Edat
• Sexe
• Lloc de residència
• Nacionalitat
• Educació
• Estatus social
• Nivell d'ingressos

Pots afegir altres detalls que creguis importants per a destacar. Per exemple, si el servei que ofereix la teva empresa està enfocat exclusivament a persones de l’àmbit educatiu, és fonamental destacar la professió del públic objectiu.

Dades psicològiques:

• Ideologia, creences i valors
• Activitats, aficions i estil de vida
• Caràcter i personalitat

Segons el tipus d’empresa que estiguem analitzant, les dades psicològiques seran més o menys específiques; al cap i a la fi, també ho és el públic objectiu que tenim. Si el nostre negoci és una botiga d’alimentació al barri, la nostra anàlisi no serà tant específica com si tenim una instal·lació de pistes de pàdel. La botiga d’alimentació té un públic molt més genèric que l’usuari d’una pista de pàdel; per això, en el segon cas, el llistat d’‘Activitats, aficions i estil de vida’ serà molt més concret que en el primer.

Objectius i accions per a xarxes socials i web

Ara toca centrar-nos en els objectius que volem establir per a xarxes socials i web, i en les accions que hem de dur a terme per aconseguir-los. Per a definir-los és important tenir en compte anar alineats amb el pla de negoci i el pla de comunicació, perquè vagin acord amb l’estratègia de l'empresa.

Els objectius han de ser SMART, sigles en anglès que signifiquen Specific (Específic), Mesurable, Attainable (Assolible), Relevant (Rellevant) i Timely (A temps).

Exemples:

• Augmentar un 5% els seguidors d’Instagram en els pròxims 3 mesos.
• Augmentar un 25% les visites orgàniques a la web en un termini de 6 mesos.

Cada plataforma i període poden tenir objectius específics. Personalment, m’agrada diferenciar-los en funció de si són mensuals, trimestrals o anuals, inclòs deixar-me reptes per l’any següent, d’aquesta forma tinc una visió del camí que seguiré. Això sí, que siguin pocs, clars i assolibles.

Una vegada els tinguem, hem d’establir les accions, i per això devem preguntar-nos què tasques hem de complir per poder aconseguir aquesta meta.

Exemple:

Objectiu 1: Augmentar un 25% les visites orgàniques de la web en un termini de 6 mesos.

Accions per l'objectiu 1:

• Començar a treballar els texts tenint en compte el que més posiciona a Google.
• Decidir els temes dels articles segons les dades que ens ofereixi Google Trends sobre el més buscat.
• Revisar les imatges de la web perquè el pes sigui l’adequat i la velocitat de càrrega millori.

Amb tota la informació que hem recopilat ja podrem començar a treballar en el pla de continguts com a tal i ens serà molt fàcil construir la resta de passos.

T'agrada el que llegeixes? Subscriu-te a #Blackpoolers La nostra newsletter de comunicació y marketing digital

2. A què plataformes publicarem el nostre contingut?

Arribats a aquest punt, el primer que hem de fer és analitzar què públics utilitzen cadascuna de les xarxes socials existents en l’actualitat i quina és la seva principal funció.

Una vegada ho tinguem detectat veurem quina encaixa millor amb el nostre públic i amb els objectius de la nostra empresa.

Hem de recordar que no necessàriament hem de publicar el mateix a cada xarxa, cadascuna d’elles ens servirà per arribar al nostre públic objectiu d’una forma distinta, sabent que cada xarxa ens ofereix uns avantatges diferents. Per exemple, podem usar Instagram perquè coneguin el valor humà de la nostra companyia, mostrar el nostre dia a dia i connectar de forma més propera amb el nostre públic; els continguts en la web poden ser molt més comercials; i LinkedIn pot servir per a crear relacions estretes que ens permetin aconseguir clients potencials. Segons les dades que hàgim tret, sabrem quin contingut convé més a cada canal.

El següent pas és fer un llistat de formats, determinar a quines plataformes pertany cadascun d’ells i decidir les quantitats que són convenients i necessàries per a cada mitjà. Recorda que és important valorar els temps de producció i ser realistes amb el que podem arribar a fer: millor ser constants i espaiar publicacions en el temps que voler publicar molt en un mes i al següent deixar de fer-ho perquè no hi ha mans disponibles per a això.

3. Creació del calendari editorial

La creació del calendari editorial és essencial per a l’organització i la correcta implementació de les decisions preses en el punt anterior.

El calendari ha de ser simple, visual i pràctic. Com a mínim, ha de contenir aquesta informació:

• Dia de publicació.
• Nom del responsable.
• Tipus de contingut (exemple: article, foto, frase…).
• Copy (exemple: "Els millors aliments per a millorar la teva salut cardiovascular").
• Enllaç al contingut (enllaç que ens porti on el text, la foto o el vídeo estiguin emmagatzemats).
• Plataformes o canals (aquí seleccionarem les xarxes socials o webs a les que s’ha de pujar aquest contingut).
• Estat (assignat, en procés, publicat, cancel·lat…).

Si t’apanyes bé amb Excel pots crear una bona graella de continguts usant aquesta mateixa eina. És fonamental que es generi un full de càlcul en el núvol perquè tot l’equip tingui accés i els canvis aplicats es vagin actualitzant a l’hora per a tots els usuaris.

Hi ha unes altres eines de gestió que poden facilitar molts processos, com per exemple Monday. Aquesta eina permet generar diferents panels, fer taules amb moltes opcions distintes i etiquetar als membres de l’equip.

4. Anàlisi del contingut

Per últim, i no menys important, no podem oblidar-nos d’analitzar el contingut per assegurar-nos que ho estem fent bé. Saber si les publicacions que hem fet han sigut d’utilitat, si el pla que hem creat està resultant eficaç per a arribar al nostre objectiu és fonamental. El pla de continguts està sempre viu i, com més l’analitzem, millor ho farem. No s’ha de tenir por a modificar formats o fer proves quan sigui necessari.

Per a visualitzar i analitzar les dades, la nostra eina preferida el dia d'avui és DataStudio: en la nostra opinió actualment no existeix una eina millor per analitzar de forma àgil els resultats dels continguts digitals.

Si vols saber com utilitzar aquesta eina, no et perdis l’article que va escriure la Cristina "Com fer el teu quadre de comandament de màrqueting digital amb Google Data Studio”.

Si quieres saber cómo utilizar esta herramienta, no te pierdas el artículo que escribió Cristina “Cómo hacer tu cuadro de mando de marketing digital con Google Data Studio”.

Si tens algun dubte o vols conèixer-nos més, estarem encantats de saludar-te. No dubtis en contactar amb nosaltres!